Assemblea d’Unitat Popular Carraixet

20/11/2008

La crisi econòmica mundial: una oportunitat històrica de transformació

Filed under: General — aupcarraixet @ 13:52

Una primera resposta d’individus, moviments socials i organitzacions no governamentals que donen suport a un programa transicional per una transformació econòmica radical.

Pequín, 15 Octubre 2008

Preàmbul
Aprofitant l’oportunitat que tanta gent de diferents moviments i ONG es trobaven reunits durant el Fòrum dels Pobles Àsia-Europa (AEPF) a Pequín, el Transnational Institute i Focus on Global South, van convocar una sèrie de reunions nocturnes informals entre el 13 i 15 d’octubre de 2008. Durant les mateixes, examinem el significat de la crisi econòmica global actual i l’oportunitat que ens ofereix per fer arribar al domini públic algunes de les alternatives inspiradores i factibles en les que molts de nosaltres hem estat treballant durant dècades.
Aquest manifest representa el resultat col·lectiu de les nostres nits de Pequín. Nosaltres, els signants inicials, volem que sigui una contribució als esforços per formular propostes al voltant de les quals els nostres moviments es poden organitzar, com a base per a la creació d’un ordre polític i econòmic radicalment diferent. Si us plau, signa la declaració en el lloc web http://www.casinocrash.org.

La Crisi
El sistema financer mundial cau a gran velocitat. Això succeeix en mig de múltiples crisis: energètica, alimentària i climàtica. El poder dels EUA i la UE, i les institucions globals que dominen, particularment el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial de Comerç s’estan afeblint seriosament. No només s’està qüestionant la legitimitat del paradigma neo-liberal, sinó el propi futur del capitalisme.
És tan gran el caos del sistema financer global que els governs de l’hemisferi nord han hagut de prendre mesures per les quals els nostres moviments i organitzacions hem advocat durant anys, com ara, la nacionalització bancària. Aquests moviments, però, són mesures d’estabilització a curt termini i una vegada que s’aclareixi la tempesta, és probable que es tornin els bancs al sector privat. Tenim una curta finestra d’oportunitat per mobilitzar i impedir que això passi.

El repte i l’oportunitat
Aquesta conjuntura de crisi profunda ens fa entrar en terreny desconegut. Els efectes de la crisi financera seran greus. S’està empenyent la gent a sentir-se força insegura; la misèria i les dificultats augmentaran a tot arreu, impactant especialment en els més pobres. No hem de cedir aquest moment a grups feixistes, populistes de dreta o xenòfobs, qui segurament intentaran aprofitar la por i la còlera de la gent per a les seves finalitats extremistes i reaccionaries.
Al llarg de moltes dècades s’han format moviments poderosos contra el neo-liberalisme. Aquests creixeran conforme la informació crítica de la crisi arribi a més gent, gent que ja està indignada perquè els fons públics es desvien per pagar problemes que ells no han creat, gent que ja estava preocupada per la crisi ecològica i l’augment dels preus — especialment dels aliments i de l’energia. Els moviments creixeran encara més a mesura que la recessió es comenci a notar i les economies comencin a enfonsar-se en la depressió.
Hi ha una nova obertura a les alternatives, i per a que tinguin l’atenció i el suport de la gent han de ser pràctiques i factibles de forma immediata. Tenim ja en marxa alternatives convincents i tenim moltes altres bones idees que es van intentar en el passat però van ser desestimades. Les nostres alternatives se centren en el benestar de la gent i del planeta. Per això, cal un control democràtic de les institucions financeres i econòmiques. Aquest és el fil conductor que connecta les propostes presentades a continuació.

Propostes per al debat, l’elaboració i l’acció

Sector financer

  • Socialització completa dels bancs, no només la nacionalització dels actius dolents.
  • Creació d’institucions bancàries basades en les necessitats de la gent i consolidació de les formes populars que ja existeixen de préstecs basats en la reciprocitat i solidaritat.
  • Institucionalitzar la transparència total dins del sistema financer amb l’obertura dels llibres de comptes al públic, facilitada per organitzacions ciutadanes i dels treballadors.
  • Introduir la supervisió del parlament i dels ciutadans sobre del sistema bancari existent.
  • Aplicar criteris socials (incloent les condicions laborals) i ambientals en tots els préstecs, incloent aquells amb propòsits comercials.
  • Donar prioritat als préstecs, amb tipus d’interès mínims, per cobrir necessitats socials i ambientals i per eixamplar la ja creixent economia social.
  • Reformar els bancs centrals en base a objectius socials i ambientals democràticament determinats, i fer aquestes institucions responsables davant els ciutadans.
  • Protegir les remeses dels immigrants a les seves famílies i introduir legislació que restringeixi les comissions i impostos a les transferències.

Impostos

  • Tancament de tots els paradisos fiscals
  • Acabar amb les rebaixes d’impostos per a les companyies de combustibles fòssils i nuclears.
  • Aplicar rigorosos sistemes fiscals progressius
  • Introduir un sistema tributari global per evitar la transferència de preus i l’evasió d’impostos
  • Introduir una recaptació en els beneficis dels bancs nacionalitzats amb la qual es podran establir fons d’inversió ciutadans.
  • Imposar impostos progressius rigorosos a aquells amb una empremta energètica de carbó més elevada.
  • Adopció de controls, com la taxa Tobin, sobre els moviments del capital especulatiu.
  • Reintroduir les tarifes i els impostos a les importacions de mercaderies de luxe i altres mercaderies produïdes localment com a mitjà per augmentar la base fiscal de l’estat, amb la finalitat també de donar suport a la producció local i poder reduir així les emissions globals de carboni.

Despesa pública i inversió

  • Reduir radicalment la despesa militar
  • Redirigir la despesa pública utilitzada per rescatar els bancs i destinar-ho a garantir les rendes bàsiques i la Seguretat Social, i a proporcionar serveis socials bàsics per a tothom com habitatge, aigua, electricitat, salut, educació, cura d’infants, accés a Internet i altres instal·lacions de comunicació públiques.
  • Utilitzar els fons ciutadans per donar suport a les comunitats més pobres
  • Assegurar-se que la gent en risc de perdre les seves cases a causa dels defectes en les hipoteques causat per la crisi se li ofereix una renegociació de les condicions de pagament
  • Aturar les privatitzacions dels serveis públics
  • Establir empreses públiques sota control dels parlaments, de les comunitats locals i/o dels treballadors per augmentar l’ocupació
  • Millorar el funcionament d’empreses públiques mitjançant la democratització de la direcció, i animar els responsables dels serveis públics, el personal, els sindicats i les organitzacions de consumidors perquè col·laborin amb aquesta finalitat.
  • Introduir el sistema de pressupostos públics participatius a tots els nivells possibles.
  • Inversió massiva per millorar el rendiment energètic, en transport públic, amb baixos nivells d’emissions de carboni, energies renovables i restauració ambiental.
  • Controlar o subvencionar els preus dels articles de primera necessitat.

Comerç internacional i finances

  • Aplicar una prohibició global permanent a la venda d’accions a curt termini.
  • Prohibir el comerç de derivats.
  • Prohibir tota especulació amb els aliments bàsics.
  • Cancel·lar el deute de tots els països en vies de desenvolupament, que està augmentant ja que la crisi ha disminuït el valor de les monedes a l’hemisferi sud.
  • Donar suport a la crida de les Nacions Unides a implicar-se en els debats sobre com resoldre la crisi, que tindrà un impacte molt més gran en les economies del Sud, que no allò que s’és reconegut actualment.
  • Eliminar el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, i l’Organització Mundial de Comerç.
  • Eliminar el dòlar americà com a moneda de reserva internacional.
  • Establir una investigació popular dels mecanismes necessaris per establir un sistema monetari internacional just.
  • Assegurar que les transferències humanitàries no decaiguin com a resultat de la crisi.
  • Suprimir l’ajuda condicionada.
  • Suprimir les condicionalitats neoliberals en els programes d’ajuda
  • Eliminar el paradigma del desenvolupament orientat a l’exportació, i reenfocar el desenvolupament sostenible en la producció per al mercat local i regional.
  • Incentivar els productes produïts per al mercat local o proper.
  • Cancel·lar totes les negociacions de Tractats de Lliure Comerç (TLCs) i els Acords de Partenariat Econòmic (APEs).
  • Promoure acords regionals de cooperació econòmica, com UNASUR, l’Alternativa Bolivariana per les Amèriques (ALBA), el Tractat de Comerç dels Pobles (TCP) i altres, que animin el desenvolupament genuí i posar fi a la pobresa.

Medi Ambient

  • Introduir un sistema global de compensació per als països que no explotin les reserves del combustible fòssil en l’interès global de limitar efectes sobre el clima, tal com ha proposat Equador.
  • Pagar indemnitzacions als països del Sud per la destrucció ecològica duta a terme pel Nord perquè puguin ocupar-se degudament del canvi climàtic i d’altres crisis ambientals.
  • Aplicar estrictament el “principi de precaució” de la declaració de l’ONU de dret al desenvolupament com a condició per a tots els projectes ambientals i de desenvolupament.
  • Aturar els préstecs per als projectes de “Mecanisme de Desenvolupament Net” del Protocol de Kyoto que siguin ambientalment destructius, com ara, els monocultius d’eucaliptus, de soja i d’oli de palma.
  • Aturar el desenvolupament del comerç d’emissions de carboni i tots aquells altres que siguin ambientalment contraproduents, com els de captura i segrest del carbó, dels biocombustibles, energia atòmica i tecnologia “de carbó net”
  • Adoptar estratègies per reduir radicalment el consum dels països rics, mentre es promou el desenvolupament sostenible en països més pobres
  • Introduir la direcció democràtica de tots els mecanismes internacionals de finançament per a la mitigació del canvi climàtic, amb forta participació dels països del Sud i de la societat civil.

Agricultura i industria

  • Eliminar el paradigma perniciós del desenvolupament industrial, que eixuga el sector rural per obtenir els recursos necessaris per a la industrialització i la urbanització
  • Promoure estratègies agrícoles que busquin la seguretat i sobirania alimentària, així com l’agricultura orgànica.
  • Promoure reformes agràries i altres mesures que donin suport al petit pagès i mantinguin les comunitats camperoles i indígenes.
  • Aturar l’expansió d’empreses del agro-negoci que promouen monocultius social i ambientalment destructius.
  • Aturar la reforma de la legislació laboral que té com a objectiu ampliar l’horari de treball i que faciliten l’acomiadament o trasllat dels treballadors.
  • Assegurar el treball, il·legalitzant aquells treballs precaris mal pagats.
  • Garantir la igualtat de salari a les dones en les mateixes condicions laborals com a principi bàsic i per ajudar a contrarestar la recessió augmentant la capacitat de consum dels treballadors.
  • Protegir els drets dels treballadors immigrants en el cas de pèrdua d’ocupació, assegurant la tornada i reintegració als seus països d’origen. Per aquells que no puguin tornar, no hi ha retorn forçós, s’ha de garantir la seva seguretat, i se’ls ha de proporcionar ocupació o una renda mínima bàsica.

Conclusió
Totes aquestes propostes són pràctiques i de sentit comú. Algunes iniciatives ja estan en curs i han demostrat ser factibles. El seu èxit ha de ser publicat i popularitzat per a inspirar la seva posada en pràctica en altres llocs. Altres és poc probable que es duguin a la pràctica basant-se només en els seus mèrits objectius. Es requereix voluntat política. Implícitament, per tant, cada proposta és una crida a l’acció.
Hem escrit el que entenem és un document viu que es desenvoluparà i enriquirà amb les aportacions de tots nosaltres. Si us plau signeu aquest manifest en el lloc web http://www.casinocrash.org.
La pròxima oportunitat per reunir-nos i treballar junts en les accions necessàries per fer realitat aquestes i altres idees serà al Fòrum Social del Món a Belem, Brasil a finals de gener de 2009.
Tenim l’experiència i les idees, fem front al desafiament de l’actual desordre i mantinguem l’impuls cap a un ordre alternatiu!!

Organitzacions signants inicialment:
Transnational Institute, Netherlands; 
Focus on the Global South
Red Pepper magazine, United Kingdom; 
Institute for Global Research and Social Movements, Russia; 
Ecologistas en Acción, Spain; 
JS – Asia/Pacific Movement on Debt and Development (JS APMDD); Asia
RESPECT Network Europe; Europe
Commission for Filipino Migrant Workers (CFMW), Netherlands
; The Movement for a Just World, Malaysia; 
Nord-Sud XXI, Switzerland
; Europe Solidaire Sans Frontières (ESSF), France; 
Indian Social Action Forum (INSAF); Inadi
Movimiento Madre Tierra, Honduras; 
Asian Bridge, South Korea; Philippines
Center for Encounter and Active Non-Violence, Austria; 
The Alliance of Progressive Labor (APL)
; Pakistan Institute of Labour Education and Research (PILER), Pakistan; 
Pambansang Katipunan ng Makabayang Magbubukid-PKMM (National Federation of Patriotic Peasant), Phillipines; 
Proresibong Alyansa ng mga Mangingisda-PANGISDA (Progresive Alliance of Fisher), Philippines
; WomanHealth, Philippines
; Kilusan para sa Pambansang Demokrasya (KPD), Philippines; 
Fisherfolk Movement Philippines; 
Democratic Socialist Perspective, Australia; 
Resistance & Alternative, Mauritius; 
Observatori del Deute en la Globalització, Catalonia; 
African Journalists on Trade and Development
; Centre for Education and Communication (CEC), India
; EQUATIONS, India; 
ESK-Basque Land, Basque Country; 
Common Frontiers, Canada
; Alab-Katipunan, Philippines; 
Finnish Asiatic Society, Finland; 
Alab-Katipunan, Philippines; 
Finnish Asiatic Society, Finland; 
Red Constantino, Philippines
; Intercultural Resources, India; 
Women’s March Against Poverty and Globalization (WELGA)
; FDC Women’s Committee; 
Bharatiya Krishak Samaj (Indian farmers organization)

Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: