Què és la crisi per a mi

La crisi és per a mi: Vore el què li ha passat a un company de treball (Paco) equatorià. Davant la reducció del poder adquisitiu i la carestia de la vida, es va vore impossibilitat a fer front a la seua hipoteca. Va intentar una sèrie de solucions (llogar el pis, reduir la quota hipotecària, etc.) sense cap resultat. Finalment, va parlar amb l’entitat bancària, va exposar el problema i acabà cedint el pis al banc. (donant-li aquest garanties de que s’havia acabat el problema) Alena tranquil i a continuar treballant. Han passat dos mesos i ara l’entitat li reclama 75.000€, diferència entre el preu de la subhasta del pis i el crèdit hipotecari existent. Ara es veu al carrer, i amb un deute de 75.000€. Company amb tota la seva vida sense alçar el cap!!!!

La crisi és per a mi: La història de Juanjo, un altre company de treball què es va girar un turmell. Va suportar el dolor dues hores fins acabar la jornada. A l’endemà, turmell unflat i sense poder caminar. L’encarregat el va enviar a la mútua: una setmana de baixa. El patró, males cares, sermó i retrets per anar a la mútua i no al metge de capçalera. Va tornar a la setmana al treball. Un dilluns a les vuit del matí. A les cinc de la vesprada, arriba el patró i l’acomiada. Justificació: No hi ha feina. No s’ho creu ningú, l’obra encara està a meitat d’acabar. Company en l’atur i sense dret a cap prestació.

La crisi és per a mi: La situació en la què es troba Graziela, els seus fills i la seua nora, prenyada de vuit mesos. Argentins veïns d’Alacant. De tindre feina els quatre a no tindre’n cap de ells, i sense cap tipus de prestació. Dos fills han marxat cap a Barcelona a buscar feina, sense trobar-la encara. La meua dona, la va haver d’acompanyar la setmana passada als serveis socials, perquè no tenen, literalment, res per menjar, ni diners per pagar les medicines. Família de treballadors en la misèria!!!

La crisi és per a mi: Tindre una dona amb moltes ganes de treballar i sentir-se realitzada, fer nombrosos cursos del Servef, preparar-se pel món laboral, i no servir de res, no trobar cap feina per ser dona i major de 45 anys. Companya frustrada i negada com a ésser social.

La crisi és per a mi: Demanar un augment de sou després de quatre anys sense tindre’l i aconseguir com a resposta: que sóc un malgastador i que si no estic content n’hi ha una llarga cua de gent a l’atur esperant la meua feina. Company abatut i amb ràbia continguda .

Tot açò i una serie interminable d’històries paregudes és la crisi per a mi. Tot es resumeix en afronts, patiments, misèries, humiliacions i explotació.
Alce la veu i amb tota la meua ràbia continguda dic: NO.
No més afronts, no més patiments, no més misèries, no més humiliacions, no més explotació. Ni per a mi, ni per la resta de germans de classe.

Cal crear i escampar llaços de solidaritat entre nosaltres. Ajuntem forces i creem un bloc compacte contra els nostres enemics de classe: La explotadora classe burgesa. Alcem al vent tot el nostre clamor, tota la nostra força reprimida. Tots junts:
VISCA LA SOLIDARITAT OBRERA!!!!
VISCA LA LLUITA REVOLUCIONÀRIA PROLETÀRIA!!!!
VISCA LA CLASSE OBRERA!!!!

Vicent Rodríguez  –  COS l’Alacantí