Assemblea d’Unitat Popular Carraixet

28/05/2009

Presentació de candidatures anticapitalistes i internacionalistes a les eleccions al Parlament Europeu

Filed under: General — aupcarraixet @ 07:24

Dissabte 30 de maig,
19’30 hores, al Centre Social Terrainiciativa_terra

Taula rodona-debat amb:

Esther Vivas
(periodista, activista dels mov. socials de Barcelona i cap de llista per Esquerra Anticapitalista)

Pau Soler
(Premi al millor Documental del Festival de Cinema per la Integració de València)

Domingo Villa
(treballador de Ford i candidat Esquerra Anticapitalista)

Francisco González
(treballador de la Ford i membre del comité d’empresa pel STM-Iv)

Gonçal Bravo
(coordinador general del sindicat COS)

Luis Ocampo
(portanveu general i membre de la candidatura d’Iniciativa Internacionalista)

En acabar, hi haurà sopar popular i actuació de Pau Alabajos (cantautor de Torrent)

iniciativa_tivoli

Dimarts 2 de juny, a les 19h30, al TIVOLI de Burjassot

acte de campanya d’Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles… amb companys del grup de suport de la candidatura a l’Horta i activistes dels moviments socials de l’Horta Nord.

20/03/2009

Convocatòries

Filed under: General — aupcarraixet @ 19:40

Dissabte 21 de març:
Presentació del llibre MAQUIS AL MONTSEC a Tornabous (l’Urgell), a les 18h amb la presència del seu autor, Ferran Sanchez Agustí, a la sala d’actes de l’ajuntament. Organitza: Col·lectiu A les Trinxeres (Balaguer – la Noguera)

A les 17:00h manifestació a Santa Coloma de Gramanet (el Barcelonès), per donar suport a la revolució cubana i exigir el final del bloqueig. Tot seguit es farà la xerrada amb Leonard Weinglass un dels advocats dels cinc companys i herois cubans empresonats als Estats Units, acusats “d’espionatge”. Convoca: Brigada Catalana Venceremos, i diferents col.lectius, casals i organitzacions de solidaritat amb Cuba.

Diumenge 22 de març:
De l’especulació a la crisi?… actuem plegats contra la destrucció del territori!! Manifestació contra la política mediambiental i territorial de la Generalitat principatina. A les 11h a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Dimecres 25 de març:
Manifestació convocada a la Plaça Catalunya (19:00) Barcelona, on s’hi sumaran els i les solidàries amb les treballadores de la clínica avortista del C/ Viladomat, amb les convocants de la contracampanya que presenta el mateix dia la Conferència episcopal espanyola (aquella del cadell de linx i el nen) contra l’avortament.

Dijous 26 de març:
Vaga general a l’ensenyament convocada pel SEPC, i a la qual des de la COS volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat, a tots els nivells, als centres d’ensenyament superior d’arreu dels Països Catalans, com a mesura de protesta i pressió davant les salvatges càrregues policials del passat dimecres contra estudiants, periodistes i vianants a les portes de la Universitat de Barcelona, i dijous contra estudiants i solidaris de la Universitat de les Illes Balears.

Divendres 27 de març:
Xerrada sobre la crisi i les seues conseqüències amb el company Karim de Vilanova i la Geltrú, a l’Ateneu d’Aldaia (C/ Mestre Adolf Saez, 21; a Aldaia, l’Horta Sud), a les 20h. Després sopar popular. Organitza: Assemblea de Joves de l’Horta Sud, l’Aixada – CAJEI (amb la col·laboració de l’Ateneu d’Aldaia, la COS, Endavant, Maulets, SEPC, etc.)
Xerrada sobre la crisi i les seves conseqüències a l’Ateneu Popular la Forca (C/ Sénia de Bonastre 10, Carcaixent – La Ribera del Xúquer), a càrrec d’un militant de la COS. Organitza l’Ateneu Popular la Forca i Endavant.

Dissabte 28 de març:
Manifestació a Barcelona: Organitza’t pels teus drets, Contra la crisi. Des de la campanya “Que la crisi la paguin els rics!”, que aplega més de cent organitzacions, sindicats, partits i plataformes de treballadors en lluita del Principat, entre els quals també les de l’EI (i entre elles la COS), s’ha convocat una manifestació en el marc de les mobilitzacions internacionals que s’estan convocant en motiu de la nova cimera del G20 que tindrà lloc eixe cap de setmana a Londres.

A les 17.30h a la Plaça Universitat de Barcelona. Manifestació: La crisi, que la paguen els rics: Assenyalem els culpables.
Manifestació, dissabte 28 de març de 2009. 19.00 h, Plaça de la Muntanyeta d’Alacant. *La crisi, que la paguen els rics Assenyalem els culpables. *Recorregut pels locals dels responsables de la crisi: Govern, gran capital, bancs, constructors i patronal. *Convoca: *Assemblea Contra el Capital i la Crisi d’Alacant (també la COS)

A les 18h00 a la Plaça de Sant Agustí de València, Marxa pel treball i pels drets socials… Convocada per la Plataforma Unitària Contra la Crisi i pels Drets Socials, acabant amb un acte polític… I per finalitzar, xerrada del company Karim i sopar popular solidari, a les 20h a l’Ateneu Popular (C/ Pere Bonfill num 12 baix esquerra de València)

En el marc de les XII Jornades de Formació i Organització del PSAN, que tindran lloc els dies 28 i 29 de març a l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), s’hi faran tot un seguit de tallers i xerrades de gran interès, als quals, convidats per les companyes i companys del PSAN, et fem extensiva la invitació (podeu fer la vostra inscripció per correu electrònic: psan@psan.net) El tema triat per aquesta dotzena Trobada, “L’estafa del capitalisme?”, i comptarà amb els tallers següents:
Dissabte 28 de març:
a les 10 h. Primera sessió: “La recurrència de les crisis del capitalisme”, a càrrec de Francesc Ferrer, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa
A les 12.30 h. Segona sessió: “Crisi: de què i de qui?”, a càrrec d’Edu Lucas, de la FTC-IAC
A les 16.30 h. Tercera sessió: “Catalunya en la perifèria”, a càrrec de Pau Caparrós, sociòleg
A les 18 h. Quarta sessió: Taller “Eines informàtiques i telemàtiques de difusió política”, a càrrec d’Albert Salamé , fotoperiodista
Diumenge 29 març:
A les 12 h. Cinquena sessió: “Crisi als Països Catalans: els casos de la indústria tradicional a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva, Mallorca, el Baix Vinalopó, l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida”, a càrrec de Gonçal Bravo, coordinador general de la Coordinadora Obrera Sindical (COS )
14 h. Dinar i comiat

18/03/2009

Brutal agressió de la policia autonòmica espanyola a estudiants de la UB

Filed under: General — aupcarraixet @ 17:43

Video-1
Video-2
Avui, 18 de març del 2009, a la matinada, els cossos antiavalots de la Generalitat per ordre del rector Didac Ramirez i el conseller d’ICV-EUA Joan Saura, han desallotjat a cop de porra les estudiants que ocupaven el Rectorat de la UB desde feia 4 mesos. El desallotjament s’ha dut a terme sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat en sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó.

Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric.

La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials.

Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se.

Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.

Per tots aquests motius us convoquem a una concentració unitària i multitudinària, que abarqui a tota la societat, a les 20h a Plaça Universitat.

De kaosenlared

Han detingut l’Enric Duran

Filed under: General — aupcarraixet @ 03:18

Prem sobre la imatge per descarregar la publicació en .pdf

Prem sobre la imatge per descarregar la publicació en .pdf

Avui 17 de març cap a les 18h una dotació del cos dels mossos d’esquadra (tres furgonetes) han entrat al Rectorat de la UB ha detenir a Enric Duran.

Ahir dilluns 16 de març va reaparèixer públicament en una roda de premsa on s’anunciava la edició de la publicació “Podem”, que s’està repartint al llarg del dia d’avui, 200.000 en català i 150.000 en castellà, per tota Catalunya i part de l’Estat Espanyol.

Aquesta tarda, a les 20:30, s’ha convocat una concentració davant la comissaria de Les Corts.

“Podem” és la continuació de “CRISI” que va sortir el passat 17 de setembre on el mateix Enric anunciava la seva acció de desobediència a les entitats bancàries i la reivindicava com a forma de insubmissió al capitalisme especulatiu.

Rebutgem la nova entrada dels cossos policials a recintes universitaris, recordant èpoques passades.

Aquesta nit l’Enric Duran estava convidat al programa de la Televisió de Catalunya Hora Q cap a les 11.30 de la nit, aquesta activitat es mantindrà amb la presència de membres del grup de suport.

Un cop més convidem a veure, més que una visió sensacionalista de l’acció, el seu sentit de crida a alternatives per la transformació social.

Estigueu atentes i atents a les convocatòries!!

Que la crisi la paguin els rics!
Deixa de pagar la hipoteca!
Davant la crisi, juntem-nos per crear alternatives!
Por n’han de tenir els polítics i banquers, nosaltres sabem treballar!
Abolim la propietat privada en desús!
Grup de suport a Enric Duran

Del web http://www.podem.cat

07/03/2009

Manifestació “10mil a Bruselles per l’autodeterminació”

Filed under: General — aupcarraixet @ 08:36

Milers de persones reclamen un estat propi pels carrers de la capital de la Unió · Autobusos i avions estan transportant els manifestants cap a Brussel·les des d’ahir

Avui a les onze del matí milers de manifestants arribats des del nostre país començaran a caminar des de la cruïlla de Koning Albert II Laan/N288 amb Simón Bolívarlaan, a Brussel·les, iniciant la manifestació dels deumil.cat, que vol portar al cor de la Unió la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació.logo_deumil

Els primers autobusos, cotxes i motos van marxar anit i aquest matí hi van dos avions que porten uns cinc-cents manifestants. Els grups de manifestants han partit de diverses ciutats del Principat i el País Valencià però també d’altres països com ara d’Occitània, des d’un grup s’hi desplaça en avió des de Carcassona. A Brussel·les esperen reunir-se amb catalans que hi resideixen i amb altres de ciutats pròximes com ara París que han anunciat també la seva presència. Diverses caravanes de cotxes s’han anat concentrant en les ciutats del nord del país per a fer part del recorregut junts. Els prmers grups de manifestants que han arribat a la capital flamenca han passejat a la nit pel centre amb banderes i pancartes. Els manifestants també comptaran amb el suport de diversos grups flamencs i valons que ja han anunciat que participaran en la manifestació. Els organitzadors compten que en vehicles registrats per ells s’hi desplacen un mínim de cinc mil persones.

De Vilaweb

05/03/2009

Del bienvenido Mr. Marshall als Regnes de Taifes de les autonomies

Filed under: General — aupcarraixet @ 15:12

A l’Espanya profunda dels anys 50 i 60, aquella que els francesos deien que Àfrica començava als Pirineus, l’oligarquia terratinent i financera, amb la salvaguarda feixista i de l’Església catòlica, havien sotmès els pobles peninsulars a l’analfabetisme i a l’empobriment absolut.

Empobriment que va portar milers de ciutadans andalusos, extremenys, castellans, aragonesos… a deixar les seves llars i a emigrar, la majoria de les vegades, amb una mà al davant i una altra al darrere, cap a terres catalanes i europees i, de vegades, també, terres americanes.

La imatge d’una Espanya profunda, pobra, miserable i sotmesa, contrastava amb una Europa rica, pròspera i lliure, on, sobretot, hi havia treball per a tothom.
Sort en teníem que als Països Catalans, a través dels Pirineus, ens entrava un alè fresc que ens aportava oxigen.

Aquella Espanya profunda va anar creixent, va morir el dictador (que, recordeu, deia que ho deixaria tot “atado y bien atado”), i van arribar els Regnes de Taifes de les autonomies i la “democràcia” del “café para todos”. El model autonòmic era la nostra manera de ser espanyols, el que ens unia a Espanya segons el nou statu quo.

Un model, al nostre entendre, tal i com han anat aquests darrers 25 anys, molt més espanyolitzador que el mateix règim franquista. La política al nostre país s’ha vist afectada per una manera de ser que no ens és gens pròpia basada en la fatxanderia, en la fanfarroneria, en el grotesc, en la xaroneria, en el “per collons”, tot amb l’objectiu del diner fàcil i ràpid per a l’oligarquia de torn. Avui sabem que la majoria de dirigents del PSOE, del PP i, fins i tot, molts de CiU, són els hereus d’aquella Espanya oligàrquica, fills d’antics dirigents de Falange o els mateixos alcaldes franquistes que, per mantenir-se en el poder, van reciclar-se i afiliar-se als nous partits polítics. Tots tenim exemples d’alcaldes que s’han anat mantenint al poder abans i després la mort del dictador.

Aquest model de Regnes de Taifes ha propiciat nuclis de poder que han fomentat la corrupció a tots els nivells, des de la corrupció a petita escala (amb aprofitament de les dietes que habitualment tenen els polítics i càrrecs tècnics fins fer-la extensiva als seus amics i familiars, l’acceptació de regals milionaris), passant pel famós 3% de comissions – que afecta polítics convergents i socialistes- que se li va escapar a Pasqual Maragall, una de les raons per la qual va perdre més tard la presidència de la Generalitat, ja que posava en perill l’estabilitat mateixa del PSOE, fins a la corrupció a gran escala, amb la percepció de diners pagats de sotamà; una política que ens ha destruït el territori, on l’especulació no ha tingut cap mena de compassió, que ha jugat amb els nostres treballs i les nostres vides, o que s’ha cagat en la nostra llengua i cultura (com ens agradaria de fugir nord enllà, on diuen que la gent és neta, pulcra, desvetllada i feliç, on encara hi ha terres verges, on la gent ha sabut estimar la seva terra i no s’ha venut pels diners).

Aquests Regnes de Taifes, però, han necessitat d’una Llei electoral, la Llei d’Hont, que els fes possibles. Una Llei que premia els dos principals partits i castiga la resta (recordem que al País Valencià, cal obtenir un 5% de mitjana a tota l’autonomia per entrar al parlament). Una Llei que, en el cas concret del nostre país, serveix per evitar l’entrada als parlaments (allà on es cou tot) de l’esquerra independentista o de grups en defensa del territori contraris a l’especulació salvatge i a la destrucció del país.

Amb aquest estat de coses, i tots en som conscients, i de quina manera, s’han fomentat polítiques agressives contra els treballadors i les treballadores, contra les polítiques socials, contra el territori, que han servit perquè la mateixa oligarquia de sempre hagi continuat omplint-se les butxaques, cada vegada més, fomentant un nou esclavatge, amb l’excusa que tots ens podíem fer rics (“En España quien no se hace rico es que es tonto”, Carlos Solchaga, exministre “socialista” espanyol d’economia, dixit). Amb aquest miratge de l’enriquiment ràpid que va encomanar tothom, però on realment qui es feia veritablement ric era l’oligarquia de tota la vida, els grans partits espanyols van constituir regnes de taifes on el poder i la corrupció, els tractes de favor, l’enriquiment ràpid, han estat, cada vegada més, de rabiosa actualitat. Recordeu, sinó, tota la trepa de polítics pseudodelinqüents que a Marbella, a Madrid, a Mallorca o a València s’han embutxacat milions d’euros dels ciutadans i de les ciutadanes (i això és només la punta de l’iceberg). A l’altra cara de la moneda, hi ha els treballadors, enganyats i estafats, havent-nos fet creure que ens enriquiríem fàcilment, però que hem acabat hipotecats fins al moll dels ossos.

Cal dir, també, que el sistema, ha generat un monstre que fa que sigui gairebé impossible manifestar qualsevol tipus d’oposició clara, a través de mitjans que puguin arribar realment a canviar alguna cosa. I si canvia alguna cosa, ja està fet de manera, que el relleu el prengui l’altre partit implicat en l’afer. És un pastís que es reparteixen entre bons germans, principalment, entre el PSOE i el PP (i, en menor mesura, els CiU, PNV, BNG i la resta de partits institucionals). Una democràcia de tan poca volada que no accepta coses tan democràticament elementals com el dret a decidir. O que permet que una decisió judicial, a instàncies d’una legislació i del poder polític que ells han generat, il·legalitzi partits perquè no es puguin presentar a les eleccions. Sense tenir en compte els més elementals drets democràtics i, naturalment, la presumpció d’innocència dels ciutadans i de les ciutadanes que integraven les candidatures.

I als Països Catalans que n’hem tret de tot plegat, a banda, de la precarització, l’atur, la pobresa creixents, l’especulació, la destrucció del territori, la reculada de la nostra llengua i l’enriquiment de quatre sangoneres?

La dictadura va suposar una espanyolització ferotge a nivell lingüístic, però els Regnes de Taifes autonòmics, o l’Espanya de les autonomies, ha pujat un graó més, perquè ha espanyolitzat la societat no només a nivell lingüístic (empobriment de la llengua, minorització, intolerància davant el fet que hi hagi gent que utilitzi habitualment la seva llengua que no és, naturalment, la de la majoria de l’estat, etc.) sinó també a nivell de maneres de ser, en allò que dèiem precisament de la fanfarroneria, el grotesc i el “per collons” elevats a la màxima potència, un fet que anys enrere era inimaginable al nostre país. L’actitud dels Zaplana, Camps, Fabra, de España, Cirera, Vidal Quadres i també d’alguns polítics convergents, va molt en aquesta línia i no té res a envejar a les maneres que gasten els Aznar, els Aguirre, els Guerra, els Rodríguez Ibarra, etc. La substitució ja no és, per tant, només lingüística, sinó que és molt més greu i profunda. Davant d’aquests fets, no hi ha gaires alternatives. Podem adoptar una actitud passota, dient que això no va amb nosaltres, amb totes les conseqüències que això comporta, tant per al territori, per al país, com per a la classe obrera (EROs, acomiadament lliure, etc.) o mirar de trobar-hi alternatives.

Aquest component negatiu i pervers que està penetrant i està fent un mal enorme a les maneres de fer i de ser a les quals nosaltres estàvem habituats des de temps ancestrals, les quals s’anaven enriquint amb altres maneres positives que tradicionalment entraven al nostre país, ens està fent molt més mal que l’espanyolització lingüística. Conceptes com el d’enraonar (enlloc de discutir); de donar la cara (enlloc de tergiversar); de tenir dret a parlar i ser escoltat (i viceversa) o que amb la paraula donada i una encaixada de mans podies confiar-hi (mentre que avui en dia, qualsevol contracte escrit i signat és paper mullat), etc. els hem perdut gairebé tots, substituïts per un model fatxenda i vulgar. Amb aquestes noves formes, que portem més de 20 anys patint, i que ja són habituals als nostres ajuntaments, a les institucions autonòmiques, etc., ens estan, com diem, fent molt més mal que l’espanyolització lingüística.

No hi ha gaires alternatives que puguin combatre aquestes maneres de ser i de fer perverses, que puguin combatre l’especulació i la precarietat no només laboral sinó a tots els nivells. Ha estat i és un subtil i perspicaç treball de formiga que ens ha penetrat i s’ha fet mestressa de casa nostra.

Però hi tenim un camí, que caldrà seguir si volem canviar quelcom per decidir. Hem dit que les eleccions estan fetes a mesura perquè res no canviï. Per tant, fins ara, hem dit que l’abstenció era el millor mitjà per combatre l’statu quo, però, és clar, la situació ha arribat massa lluny: espoli, destrucció del territori, precarietat, acomiadament lliure, etc. L’única manera d’intentar tombar la truita és canviant la llei electoral, cosa a la qual, ni PSOE, ni PP, ni CiU, s’avenen a fer, perquè saben perfectament que això podria representar el final dels seus regnes de taifes. Una llei electoral amb llistes obertes, és a dir que no haguem de votar una llista de noms que no sabem qui són, que no haguem de votar en circumscripcions provincials (artificials en la nostra cultura) a candidats que, en molts casos, no han trepitjat mai totes les comarques de la província a què diuen representar; una divisió electoral per proporció al nombre d’habitants, en alguns casos per comarca, d’altres, en les grans ciutats, per districtes i, una llei electoral, que impedeixi els partits polítics a fer els dispendis milionaris d’euros, mentre hi hagi precarietat i gent que pateix per arribar a final de mes.

Aquesta nova llei electoral és possible, cal que ens hi posem, i demanem una reflexió al moviment popular, a les organitzacions de base, a tots aquells moviments que els darrers anys s’han mogut contra l’especulació, la PDE, Compromís pel Territori, plataforma No a la MAT, a la gent del col·lectiu contra l’abocador del Pinós, contra el Pla Caufec, de Casals i Ateneus Populars, de Per l’Horta, a les Candidatures d’Unitat Popular, etc.

No hi ha altres alternatives. El sistema electoral actual fa que sempre guanyin els mateixos, aquell o aquella que convé al partit corrupte de torn, i al sector de la patronal/burgesia que li doni suport en aqueix moment, encara que el candidat sigui el pitjor dels malfactors, el sistema està fet perquè li doni sempre la victòria.

Que no ens prenguin el pèl, de nosaltres depèn.

Coordinadora Obrera Sindical

16/02/2009

Nota de premsa de la FDDPV i la FVAAC

Filed under: General — aupcarraixet @ 08:46

taula1Passat dissabte a la Casa de Cultura de Sueca tingué lloc una reunió informativa convocada per la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics del Coet on assistiren representants de la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià i les associacions de pirotècnics PIROVAL i AFAPE.
A la reunió es va fer una explicació de la situació actual de la problemàtica creada per la directiva sobre pirotècnia, valorant positivament les manifestacions del Ministre de Industria assegurant que la festa del foc no perilla, però reclamant que la veu i opinió de les associacions que porten molts anys utilitzant i fent possibles estes festes siguen tingudes en compte.
taula2La seguretat i l’ús correcte dels coets és un objectiu de totes les associacions implicades que volen una bona regulació que permeta mantindre les tradicions valencianes tal com les coneguem.
Per fer possible eixe objectiu indiquen dos camins. El primer seria l’associacionisme entre les colles que faria possible prendre responsabilitats a l’hora de fer les festes. I com a segon seria la formació dels xiquets mitjançant campanyes pel bon ús del coet i que la tradició no es perga.
També es reclamà que es tinga la cultura del foc valenciana com un bé immaterial a mantindre per part del poders públics tant autonòmic i municipal com estatal.
El diputat autonòmic Josep Maria Pañella present a la reunió, va fer pública la proposició no de llei que el seu partit, el Bloc, va presentar a les Corts Valencianes demanant que es contemple el caràcter singular de les manifestacions valencianes de tipus festiu i cultural lligades al foc, i que, en conseqüència, establisca l’excepció de la normativa per a estes manifestacions.
Es tanca la reunió amb la satisfacció de que tot el món del foc està unit i disposat a treballar per mantidre les tradicions centenàries i amb la consciència que cal treball per a continuar obtenint el suport de tots els estaments valencians, institucions, polítics, i associacions culturals, fent escoltar la veu i l’experiència dels grups de foc..
Si el samaruc no pot viure sense aigua, els valencians no podem viure sense foc, no aniquilen una espècie única, gràcies.

04/02/2009

El PP prepara la il·legalització de la CUP

Filed under: General — aupcarraixet @ 16:00

82545_cup_ileEl president del PP de Barcelona Alberto Fernández Díaz ha afirmat aquest matí que la Fiscalia hauria de controlar de prop les activitats de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), ja que podrien estar-se convertint en uns “aprenents de Batasuna” i a la llarga arribar a ser “alguna cosa més gran”.

La no condemna de la mort dels dos guàrdies civils de Capbreton per part dels regidors de la CUP de Mataró ha estat un dels  indicis citats pels dirigent popular. Per no deixar lloc a dubtes, ha reblat que “en temes de terrorisme, la CUP té posicions semblants a les d’ANB”, el partit independentista basc del qual el PP n’està reclamant des de fa temps la il·legalització.

Si ara el PP ja ha demanat que els membres de la CUP siguin exclosos de tots els òrgans de govern municipal de què formin part, el següent pas -en cas que no facin una condemna explícita de les activitats d’ETA- seria amb quasi total seguretat la petició de posar fora de la llei la CUP.

Fernández Díaz ha fet aquest advertiment davant d’un centenar de regidors del seu partit de la circumscripció de Barcelona, reunits a Esplugues de Llobregat.

De kaosenlared

02/02/2009

Què és la crisi per a mi

Filed under: General — aupcarraixet @ 12:12

GERMANY-G8-PROTESTLa crisi és per a mi: Vore el què li ha passat a un company de treball (Paco) equatorià. Davant la reducció del poder adquisitiu i la carestia de la vida, es va vore impossibilitat a fer front a la seua hipoteca. Va intentar una sèrie de solucions (llogar el pis, reduir la quota hipotecària, etc.) sense cap resultat. Finalment, va parlar amb l’entitat bancària, va exposar el problema i acabà cedint el pis al banc. (donant-li aquest garanties de que s’havia acabat el problema) Alena tranquil i a continuar treballant. Han passat dos mesos i ara l’entitat li reclama 75.000€, diferència entre el preu de la subhasta del pis i el crèdit hipotecari existent. Ara es veu al carrer, i amb un deute de 75.000€. Company amb tota la seva vida sense alçar el cap!!!!

La crisi és per a mi: La història de Juanjo, un altre company de treball què es va girar un turmell. Va suportar el dolor dues hores fins acabar la jornada. A l’endemà, turmell unflat i sense poder caminar. L’encarregat el va enviar a la mútua: una setmana de baixa. El patró, males cares, sermó i retrets per anar a la mútua i no al metge de capçalera. Va tornar a la setmana al treball. Un dilluns a les vuit del matí. A les cinc de la vesprada, arriba el patró i l’acomiada. Justificació: No hi ha feina. No s’ho creu ningú, l’obra encara està a meitat d’acabar. Company en l’atur i sense dret a cap prestació.crisi-no-hi-ha-per-tant

La crisi és per a mi: La situació en la què es troba Graziela, els seus fills i la seua nora, prenyada de vuit mesos. Argentins veïns d’Alacant. De tindre feina els quatre a no tindre’n cap de ells, i sense cap tipus de prestació. Dos fills han marxat cap a Barcelona a buscar feina, sense trobar-la encara. La meua dona, la va haver d’acompanyar la setmana passada als serveis socials, perquè no tenen, literalment, res per menjar, ni diners per pagar les medicines. Família de treballadors en la misèria!!!

La crisi és per a mi: Tindre una dona amb moltes ganes de treballar i sentir-se realitzada, fer nombrosos cursos del Servef, preparar-se pel món laboral, i no servir de res, no trobar cap feina per ser dona i major de 45 anys. Companya frustrada i negada com a ésser social.

La crisi és per a mi: Demanar un augment de sou després de quatre anys sense tindre’l i aconseguir com a resposta: que sóc un malgastador i que si no estic content n’hi ha una llarga cua de gent a l’atur esperant la meua feina. Company abatut i amb ràbia continguda .uncopdema

Tot açò i una serie interminable d’històries paregudes és la crisi per a mi. Tot es resumeix en afronts, patiments, misèries, humiliacions i explotació.
Alce la veu i amb tota la meua ràbia continguda dic: NO.
No més afronts, no més patiments, no més misèries, no més humiliacions, no més explotació. Ni per a mi, ni per la resta de germans de classe.

Cal crear i escampar llaços de solidaritat entre nosaltres. Ajuntem forces i creem un bloc compacte contra els nostres enemics de classe: La explotadora classe burgesa. Alcem al vent tot el nostre clamor, tota la nostra força reprimida. Tots junts:
VISCA LA SOLIDARITAT OBRERA!!!!
VISCA LA LLUITA REVOLUCIONÀRIA PROLETÀRIA!!!!
VISCA LA CLASSE OBRERA!!!!

Vicent Rodríguez  –  COS l’Alacantí

22/12/2008

Alarma social: Com es crea? Periodistes de Tele5 aixampats amb càmera oculta

Filed under: General — aupcarraixet @ 19:00

Extret de Coordinadora Antifascista de Madrid.

Preparaven un reportage destinat a criminalitzar els moviments socials

L’11 de desembre, en el marc de les protestes a Madrid de solidaritat pels succesos de Grècia, en els que un jove fou assassinat pel tret d’un policia, Tele5 emet un reportatge amb càmera oculta per tal de criminalitzar els moviemnts socials.

Al reportatge apareixen imatges d’aquells llocs on aquests periodistes van estar infiltrats: l’11 de novembre a la manifestació de l’aniversari de l’assassinat de Carlos Palomino, al CSO La Traba i al CSO El Antídoto.

Però el reportatge emés fou més curt del previst inicialment. El material que no van poder emetre fou gravat el 20 de novembre a Valladolid i el 21 de novembre al CSO 1924 de Madrid, on van ser descuberts pel grup de seguretat durant la xerrada en record de Carlos i tots els antifeixistes assassinats pels nazis els darrers anys.

El següent video mostra la gravació que van realitzar els periodistes infiltrats amb la càmera oculta.

En defensa de la Valleta d’Agres

Filed under: General — aupcarraixet @ 18:58

Els plans de construcció d´una autovia entre les poblacions de Muro i Villena ha tornat a posar en alerta els veïns de les comarques centrals del País Valencià. En oposició al projecte s´ha constituït la plataforma Salvem la Valleta, que ja ha arreplegat vora un miler de signatures i que ha denunciat que entre possibles explicacions d´una obra innecessària, i que suposarà una despesa d´al voltant de 150 milions d´euros, hi ha el de formar part d´un pla per millorar les connexions entre Madrid i Benidorm.

El projecte d´Eix Transversal Villena – Muro consisteix en la construcció d´una via directa, de doble calçada i diversos enllaços, que comunicaria l´autovia A-31 i la carretera N-340, entre aquestes poblacions de l´Alt Vinalopó i el Comtat. En un dels seus trams, a la vall del riu Agres, entre Bocairent i Muro, la carretera prevista hauria de comptar amb un traçat nou. Una de les àrees que patiria un major impacte seria la de la Valleta d´Agres, un zona que comunica dos espais naturals protegits, els del parc natural de la Serra Mariola i la Solana del Benicadell. Els plans de construcció de l´autovia, que han estat proposats per la Conselleria d´Infraestrutures de la Generalitat Valenciana, podria, per tant, redefinir la fisonomia d´una de les poques zones del País Valencià que fins ara s´havien salvat dels grans projectes infraestructurals. Les intencions de la Generalitat, també han topat amb una forta oposició als municipis que es voran més directament afectats.

Irregularitats des del començament
Les denúncies de la plataforma Salvem la Valleta han començat per les irregularitats detectades des de la mateixa avaluació inicial del projecte. Com critiquen, a l´estudi d´impacte paisatgístic fet per la unió temporal d´empreses (UTE) Idom – Urbemed s´inclou un procés de participació ciutadana, que es va desenvolupar entre el 15 de novembre i el 15 de desembre, però que es va realitzar des de la pàgina web de l´empresa encarregada de fer l´estudi. Com és evident, aquest procés, que tampoc no és vinculant, ha centrat bona part de les denúncies de la plataforma, que van explicar que des del moment que la informació del projecte la proporciona l´empresa i no la Generalitat, com dicta la llei, el procés ja ha nascut viciat. A més, com assenyala Salvem la Valleta, la informació que s´aporta al web és molt poc detallada i els propis resultats de l´enquesta podrien ser fàcilment manipulables.

Crítiques de la plataforma
Més enllà de l´estudi d´impacte, Salvem Valleta desqualifica el projecte per considerar-lo injustificat. Entre els arguments que ha fet pública aquesta coordinadora, que es va constituir el passat mes de novembre, assenyalen que al sud del País Valencià ja existeixen tres autovies que la travessen: la de València a Alacant, passant per la Font de la Figuera; la de Gandia a Ontinyent i la d´Alcoi – Castalla – Sax.

Un altre dels arguments és que, contràriament a allò que s´ha publicitat, aquesta infraestructura no millorarà les connexions internes entre les poblacions de la zona ni serà un dinamitzador econòmic d´aquestes comarques. Tot el contrari, l´impacte ambiental i paisatgístic serà molt important i en realitat resultarà perjudicial per a futurs projectes turístics i culturals a aquestes comarques meridonals del País Valencià. A més, tal i com apunta la plataforma, una obra d´aquesta magnitud podria ser en realitat la primera fase d´un pla més extens, que tindria una segona fase en forma d´autovia entre Muro i Benidorm, per tal de millorar la connexió viària entre la capital de l’Estat i aquesta ciutat turística de la Marina Baixa.

07/12/2008

Darrer butlletí de la FeCat-COS, L’Ullal

Filed under: General — aupcarraixet @ 17:44

Podeu descarregar-vos ací el darrer butlletí de la FeCat-COS
ullal-portada

27/11/2008

Abandonar el creixement, abandonar el capitalisme

Filed under: General — aupcarraixet @ 14:10

Des dels seus inicis al segle XVIII, el capitalisme ha estat intrínsecament vinculat al creixement; l’un no s’entén sense l’altre. Per la seva banda, els paradigmes econòmics forjats en contraposició a l’escola clàssica de la ciència econòmica no tan sols no han sabut evitar el parany, sinó que han contribuït indirectament a perpetuar l’obsessió pel creixement en unes societats en què l’augment de la producció ja no contribueix a reduir l’atur (i, per tant, la pobresa), sinó a fer créixer l’opulència i a erosionar el planeta. Només si abandonem el capitalisme podrem sortir de la trampa del creixement.

Si una cosa cal reconèixer al capitalisme és el mèrit d’haver propiciat la millora segurament més pronunciada en el nivell de vida de l’home mitjà dels centres civilitzats de la Terra des dels inicis de la història, fenomen que té lloc a Holanda i Anglaterra al segle XVIII. És aleshores, en el moment en què aquests països comencen a experimentar una millora ferma i persistent en la seva riquesa, quan l’economia es converteix per primera vegada en matèria d’estudi. Però és obligat recordar també que només una molt reduïda part dels habitants del planeta va beneficiar-se d’aquesta millora en les condicions de vida, i que va ser el procés d’acumulació prèvia -possible gràcies al pervers sistema de relacions polítiques de l’Antic Règim- allò que va propiciar-la.

En basar-se en l’acumulació il·limitada i la maximització dels beneficis, el capitalisme és un sistema de producció condemnat al creixement. A més, es tracta d’un creixement desigual, que fomenta la injustícia. La “llei de broze del salari”, un dels principis sobre els quals va fundar-se la moderna ciència econòmica i per tant el capitalisme mateix, postulava que tot augment en els salaris ha d’anar precedit d’un augment en els beneficis (de la mateixa manera que havia estat el procés d’acumulació prèvia allò que havia permès un primer increment del nivell de vida). La relació entre capitalisme i creixement és tan estreta que, quan no pot créixer, el sistema es veu abocat a la crisi. Aquest va ser l’origen de la gran convulsió que va tenir lloc a partir del crac del 1929, crisi que també va ser provocada, en combinació amb l’estancament econòmic, per la generació d’una sèrie de contradiccions internes (excés d’endeutament, bombolla financera).

El keynesianisme, una falsa solució

En aquest context de crisi es comença a prestar una major atenció a la manca de seguretat provocada pel capitalisme. Així, la inseguretat econòmica, que durant molt de temps havia estat considerada com a requisit fonamental d’una producció econòmica creixent i eficient, va deixar pas progressivament a una major preocupació per la seguretat, canvi que es va traduir en l’aplicació d’una sèrie de mesures (seguretat social, subsidis, etc.) que servien per protegir el poder adquisitiu dels consumidors (enfortint d’aquesta manera la demanda agregada interna) i evitar noves depressions. D’altra banda, la gradual difusió de les idees keynesianes va fer que s’imposessin com a principals objectius de la política econòmica a curt termini el creixement i la plena ocupació, per bé que això hagués de significar un endeutament transitori de l’Estat.

Tant les polítiques keynesianes com la planificació estatal implantada des dels anys trenta del segle XX, i ja de manera més estesa a partir de la Segona Guerra Mundial, van propiciar un accentuat creixement econòmic que va generalitzar, als anys seixanta, la societat de consum. Tal com Galbraith va posar en relleu, en aquest nou escenari la preocupació keynesiana per elevar la producció ja no tenia com a traducció una reducció de l’atur, sinó el creixement de l’opulència: incrementar la producció significava augmentar una oferta de béns ja opulenta, i perquè aquesta oferta pogués ser absorbida pels consumidors van generalitzar-se el pagament a terminis i el sistema d’endeutament (que precisament havia estat una de les causes que havien portat al crac del 1929), així com la publicitat.

El més obscè és que aquesta opulència convivia amb la misèria i l’explotació política del Tercer Món. Tal com ho expressava Frantz Fanon, una de les veus referents de la perifèria durant els anys seixanta, resultava ridícul que en l’època de l’Sputnik hi hagués qui és morís de gana. A les ànsies de millora econòmica i d’alliberament anticolonial del Tercer Món s’unia, en els països industrialitzats, la percepció que un món sense fam i sense opressió ja no era cap quimera, sinó una escomesa tècnicament realitzable: tal com postulà Marcuse, estàvem davant del “final de la utopia”. És en bona mesura aquesta percepció allò que explica la radicalització política de finals dels anys seixanta.

Quatre dècades més tard, la situació és encara més preocupant: si bé l’aplicació de polítiques neoliberals des dels anys vuitanta ha anat acompanyada d’un creixement econòmic generalitzat, les desigualtats entre països rics i pobres han augmentat de manera significativa (si el 1960 el 20% d’habitants més rics del planeta disposava del 70% dels ingressos, el 2004 en posseïa el 83%; pel que fa al 20% més pobre, la seva participació en la riquesa ha passat, en els mateixos anys, del 2,3% a l’1,4%).

Sortir de la trampa

Malgrat l’evidència de les xifres, l’equació entre creixement i desigualtat segueix sense atreure l’atenció dels governants. I per bé que algunes de les regles d’or del neoliberalisme han començat a ser qüestionades en l’actual context de crisi -és el cas del mandat del Banc Central Europeu de preocupar-se únicament per la contenció de la inflació, que ha estat qüestionat fins i tot pel mateix president de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy-, no és per mitjà del retorn a les polítiques keynesianes -per altra banda poc probable- com aconseguirem pal·liar els efectes perniciosos del capitalisme i el seu germà bessó, el creixement, que ens aboquen a la destrucció del planeta (com ens recorda Latouche, un creixement infinit és incompatible amb un planeta finit).

Per a alguns, la resposta als problemes que tenim plantejats passa per limitar la població mundial. És l’opinió, per exemple, de Jeffrey Sachs, economista i director del Projecte del Mil·lenni de les Nacions Unides entre el 2002 i el 2006, que opina que amb la tecnologia disponible actualment no és possible alimentar els 6.700 milions d’habitants de la Terra sense generar serioses amenaces per al medi ambient. Tanmateix, les evidents restriccions a la llibertat que implica una política malthusiana i els problemes socials que pot generar (el cas de la Xina ens serveix d’advertència) fan que no representi una alternativa a considerar.

Tampoc els avenços tecnològics no constitueixen cap solució. D’una banda, perquè l’eficiència tecnològica dels països rics és parcialment deguda a la deslocalització d’una part de la nostra base industrial als països del Sud. I, de l’altra, perquè sovint un augment en l’eficiència tecnològica té la conseqüència no desitjada de provocar un increment del consum (és el que els economistes anomenen “efecte rebot” o “paradoxa de Jevons”).

Sortir de la trampa implica anar més enllà, implica un canvi radical de mentalitat i l’adopció d’un mode de vida més auster: els problemes que comporta per a l’economia mundial que països emergents i amb una gran població com la Xina o l’Índia vulguin ara alimentar-se de filet -així ho expressava José María Sumpsi, subdirector general de la Fao- evidencien que les pautes de consum dels països rics són insostenibles i no poden generalitzar-se. El primer pas l’hem de donar, doncs, des de les zones del planeta que vivim en l’opulència i el malbaratament, per intentar després que la nostra conducta serveixi d’exemple i puguem construir un sistema productiu que abandoni definitivament l’obsessió pel màxim benefici i l’acumulació il·limitada. La qual cosa vol dir abandonar el capitalisme mateix.

Article d’Illacrua extret de La Fàbrica

20/11/2008

La crisi econòmica mundial: una oportunitat històrica de transformació

Filed under: General — aupcarraixet @ 13:52

Una primera resposta d’individus, moviments socials i organitzacions no governamentals que donen suport a un programa transicional per una transformació econòmica radical.

Pequín, 15 Octubre 2008

Preàmbul
Aprofitant l’oportunitat que tanta gent de diferents moviments i ONG es trobaven reunits durant el Fòrum dels Pobles Àsia-Europa (AEPF) a Pequín, el Transnational Institute i Focus on Global South, van convocar una sèrie de reunions nocturnes informals entre el 13 i 15 d’octubre de 2008. Durant les mateixes, examinem el significat de la crisi econòmica global actual i l’oportunitat que ens ofereix per fer arribar al domini públic algunes de les alternatives inspiradores i factibles en les que molts de nosaltres hem estat treballant durant dècades.
Aquest manifest representa el resultat col·lectiu de les nostres nits de Pequín. Nosaltres, els signants inicials, volem que sigui una contribució als esforços per formular propostes al voltant de les quals els nostres moviments es poden organitzar, com a base per a la creació d’un ordre polític i econòmic radicalment diferent. Si us plau, signa la declaració en el lloc web http://www.casinocrash.org.

La Crisi
El sistema financer mundial cau a gran velocitat. Això succeeix en mig de múltiples crisis: energètica, alimentària i climàtica. El poder dels EUA i la UE, i les institucions globals que dominen, particularment el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial de Comerç s’estan afeblint seriosament. No només s’està qüestionant la legitimitat del paradigma neo-liberal, sinó el propi futur del capitalisme.
És tan gran el caos del sistema financer global que els governs de l’hemisferi nord han hagut de prendre mesures per les quals els nostres moviments i organitzacions hem advocat durant anys, com ara, la nacionalització bancària. Aquests moviments, però, són mesures d’estabilització a curt termini i una vegada que s’aclareixi la tempesta, és probable que es tornin els bancs al sector privat. Tenim una curta finestra d’oportunitat per mobilitzar i impedir que això passi.

El repte i l’oportunitat
Aquesta conjuntura de crisi profunda ens fa entrar en terreny desconegut. Els efectes de la crisi financera seran greus. S’està empenyent la gent a sentir-se força insegura; la misèria i les dificultats augmentaran a tot arreu, impactant especialment en els més pobres. No hem de cedir aquest moment a grups feixistes, populistes de dreta o xenòfobs, qui segurament intentaran aprofitar la por i la còlera de la gent per a les seves finalitats extremistes i reaccionaries.
Al llarg de moltes dècades s’han format moviments poderosos contra el neo-liberalisme. Aquests creixeran conforme la informació crítica de la crisi arribi a més gent, gent que ja està indignada perquè els fons públics es desvien per pagar problemes que ells no han creat, gent que ja estava preocupada per la crisi ecològica i l’augment dels preus — especialment dels aliments i de l’energia. Els moviments creixeran encara més a mesura que la recessió es comenci a notar i les economies comencin a enfonsar-se en la depressió.
Hi ha una nova obertura a les alternatives, i per a que tinguin l’atenció i el suport de la gent han de ser pràctiques i factibles de forma immediata. Tenim ja en marxa alternatives convincents i tenim moltes altres bones idees que es van intentar en el passat però van ser desestimades. Les nostres alternatives se centren en el benestar de la gent i del planeta. Per això, cal un control democràtic de les institucions financeres i econòmiques. Aquest és el fil conductor que connecta les propostes presentades a continuació.

Propostes per al debat, l’elaboració i l’acció

Sector financer

  • Socialització completa dels bancs, no només la nacionalització dels actius dolents.
  • Creació d’institucions bancàries basades en les necessitats de la gent i consolidació de les formes populars que ja existeixen de préstecs basats en la reciprocitat i solidaritat.
  • Institucionalitzar la transparència total dins del sistema financer amb l’obertura dels llibres de comptes al públic, facilitada per organitzacions ciutadanes i dels treballadors.
  • Introduir la supervisió del parlament i dels ciutadans sobre del sistema bancari existent.
  • Aplicar criteris socials (incloent les condicions laborals) i ambientals en tots els préstecs, incloent aquells amb propòsits comercials.
  • Donar prioritat als préstecs, amb tipus d’interès mínims, per cobrir necessitats socials i ambientals i per eixamplar la ja creixent economia social.
  • Reformar els bancs centrals en base a objectius socials i ambientals democràticament determinats, i fer aquestes institucions responsables davant els ciutadans.
  • Protegir les remeses dels immigrants a les seves famílies i introduir legislació que restringeixi les comissions i impostos a les transferències.

Impostos

  • Tancament de tots els paradisos fiscals
  • Acabar amb les rebaixes d’impostos per a les companyies de combustibles fòssils i nuclears.
  • Aplicar rigorosos sistemes fiscals progressius
  • Introduir un sistema tributari global per evitar la transferència de preus i l’evasió d’impostos
  • Introduir una recaptació en els beneficis dels bancs nacionalitzats amb la qual es podran establir fons d’inversió ciutadans.
  • Imposar impostos progressius rigorosos a aquells amb una empremta energètica de carbó més elevada.
  • Adopció de controls, com la taxa Tobin, sobre els moviments del capital especulatiu.
  • Reintroduir les tarifes i els impostos a les importacions de mercaderies de luxe i altres mercaderies produïdes localment com a mitjà per augmentar la base fiscal de l’estat, amb la finalitat també de donar suport a la producció local i poder reduir així les emissions globals de carboni.

Despesa pública i inversió

  • Reduir radicalment la despesa militar
  • Redirigir la despesa pública utilitzada per rescatar els bancs i destinar-ho a garantir les rendes bàsiques i la Seguretat Social, i a proporcionar serveis socials bàsics per a tothom com habitatge, aigua, electricitat, salut, educació, cura d’infants, accés a Internet i altres instal·lacions de comunicació públiques.
  • Utilitzar els fons ciutadans per donar suport a les comunitats més pobres
  • Assegurar-se que la gent en risc de perdre les seves cases a causa dels defectes en les hipoteques causat per la crisi se li ofereix una renegociació de les condicions de pagament
  • Aturar les privatitzacions dels serveis públics
  • Establir empreses públiques sota control dels parlaments, de les comunitats locals i/o dels treballadors per augmentar l’ocupació
  • Millorar el funcionament d’empreses públiques mitjançant la democratització de la direcció, i animar els responsables dels serveis públics, el personal, els sindicats i les organitzacions de consumidors perquè col·laborin amb aquesta finalitat.
  • Introduir el sistema de pressupostos públics participatius a tots els nivells possibles.
  • Inversió massiva per millorar el rendiment energètic, en transport públic, amb baixos nivells d’emissions de carboni, energies renovables i restauració ambiental.
  • Controlar o subvencionar els preus dels articles de primera necessitat.

Comerç internacional i finances

  • Aplicar una prohibició global permanent a la venda d’accions a curt termini.
  • Prohibir el comerç de derivats.
  • Prohibir tota especulació amb els aliments bàsics.
  • Cancel·lar el deute de tots els països en vies de desenvolupament, que està augmentant ja que la crisi ha disminuït el valor de les monedes a l’hemisferi sud.
  • Donar suport a la crida de les Nacions Unides a implicar-se en els debats sobre com resoldre la crisi, que tindrà un impacte molt més gran en les economies del Sud, que no allò que s’és reconegut actualment.
  • Eliminar el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, i l’Organització Mundial de Comerç.
  • Eliminar el dòlar americà com a moneda de reserva internacional.
  • Establir una investigació popular dels mecanismes necessaris per establir un sistema monetari internacional just.
  • Assegurar que les transferències humanitàries no decaiguin com a resultat de la crisi.
  • Suprimir l’ajuda condicionada.
  • Suprimir les condicionalitats neoliberals en els programes d’ajuda
  • Eliminar el paradigma del desenvolupament orientat a l’exportació, i reenfocar el desenvolupament sostenible en la producció per al mercat local i regional.
  • Incentivar els productes produïts per al mercat local o proper.
  • Cancel·lar totes les negociacions de Tractats de Lliure Comerç (TLCs) i els Acords de Partenariat Econòmic (APEs).
  • Promoure acords regionals de cooperació econòmica, com UNASUR, l’Alternativa Bolivariana per les Amèriques (ALBA), el Tractat de Comerç dels Pobles (TCP) i altres, que animin el desenvolupament genuí i posar fi a la pobresa.

Medi Ambient

  • Introduir un sistema global de compensació per als països que no explotin les reserves del combustible fòssil en l’interès global de limitar efectes sobre el clima, tal com ha proposat Equador.
  • Pagar indemnitzacions als països del Sud per la destrucció ecològica duta a terme pel Nord perquè puguin ocupar-se degudament del canvi climàtic i d’altres crisis ambientals.
  • Aplicar estrictament el “principi de precaució” de la declaració de l’ONU de dret al desenvolupament com a condició per a tots els projectes ambientals i de desenvolupament.
  • Aturar els préstecs per als projectes de “Mecanisme de Desenvolupament Net” del Protocol de Kyoto que siguin ambientalment destructius, com ara, els monocultius d’eucaliptus, de soja i d’oli de palma.
  • Aturar el desenvolupament del comerç d’emissions de carboni i tots aquells altres que siguin ambientalment contraproduents, com els de captura i segrest del carbó, dels biocombustibles, energia atòmica i tecnologia “de carbó net”
  • Adoptar estratègies per reduir radicalment el consum dels països rics, mentre es promou el desenvolupament sostenible en països més pobres
  • Introduir la direcció democràtica de tots els mecanismes internacionals de finançament per a la mitigació del canvi climàtic, amb forta participació dels països del Sud i de la societat civil.

Agricultura i industria

  • Eliminar el paradigma perniciós del desenvolupament industrial, que eixuga el sector rural per obtenir els recursos necessaris per a la industrialització i la urbanització
  • Promoure estratègies agrícoles que busquin la seguretat i sobirania alimentària, així com l’agricultura orgànica.
  • Promoure reformes agràries i altres mesures que donin suport al petit pagès i mantinguin les comunitats camperoles i indígenes.
  • Aturar l’expansió d’empreses del agro-negoci que promouen monocultius social i ambientalment destructius.
  • Aturar la reforma de la legislació laboral que té com a objectiu ampliar l’horari de treball i que faciliten l’acomiadament o trasllat dels treballadors.
  • Assegurar el treball, il·legalitzant aquells treballs precaris mal pagats.
  • Garantir la igualtat de salari a les dones en les mateixes condicions laborals com a principi bàsic i per ajudar a contrarestar la recessió augmentant la capacitat de consum dels treballadors.
  • Protegir els drets dels treballadors immigrants en el cas de pèrdua d’ocupació, assegurant la tornada i reintegració als seus països d’origen. Per aquells que no puguin tornar, no hi ha retorn forçós, s’ha de garantir la seva seguretat, i se’ls ha de proporcionar ocupació o una renda mínima bàsica.

Conclusió
Totes aquestes propostes són pràctiques i de sentit comú. Algunes iniciatives ja estan en curs i han demostrat ser factibles. El seu èxit ha de ser publicat i popularitzat per a inspirar la seva posada en pràctica en altres llocs. Altres és poc probable que es duguin a la pràctica basant-se només en els seus mèrits objectius. Es requereix voluntat política. Implícitament, per tant, cada proposta és una crida a l’acció.
Hem escrit el que entenem és un document viu que es desenvoluparà i enriquirà amb les aportacions de tots nosaltres. Si us plau signeu aquest manifest en el lloc web http://www.casinocrash.org.
La pròxima oportunitat per reunir-nos i treballar junts en les accions necessàries per fer realitat aquestes i altres idees serà al Fòrum Social del Món a Belem, Brasil a finals de gener de 2009.
Tenim l’experiència i les idees, fem front al desafiament de l’actual desordre i mantinguem l’impuls cap a un ordre alternatiu!!

Organitzacions signants inicialment:
Transnational Institute, Netherlands; 
Focus on the Global South
Red Pepper magazine, United Kingdom; 
Institute for Global Research and Social Movements, Russia; 
Ecologistas en Acción, Spain; 
JS – Asia/Pacific Movement on Debt and Development (JS APMDD); Asia
RESPECT Network Europe; Europe
Commission for Filipino Migrant Workers (CFMW), Netherlands
; The Movement for a Just World, Malaysia; 
Nord-Sud XXI, Switzerland
; Europe Solidaire Sans Frontières (ESSF), France; 
Indian Social Action Forum (INSAF); Inadi
Movimiento Madre Tierra, Honduras; 
Asian Bridge, South Korea; Philippines
Center for Encounter and Active Non-Violence, Austria; 
The Alliance of Progressive Labor (APL)
; Pakistan Institute of Labour Education and Research (PILER), Pakistan; 
Pambansang Katipunan ng Makabayang Magbubukid-PKMM (National Federation of Patriotic Peasant), Phillipines; 
Proresibong Alyansa ng mga Mangingisda-PANGISDA (Progresive Alliance of Fisher), Philippines
; WomanHealth, Philippines
; Kilusan para sa Pambansang Demokrasya (KPD), Philippines; 
Fisherfolk Movement Philippines; 
Democratic Socialist Perspective, Australia; 
Resistance & Alternative, Mauritius; 
Observatori del Deute en la Globalització, Catalonia; 
African Journalists on Trade and Development
; Centre for Education and Communication (CEC), India
; EQUATIONS, India; 
ESK-Basque Land, Basque Country; 
Common Frontiers, Canada
; Alab-Katipunan, Philippines; 
Finnish Asiatic Society, Finland; 
Alab-Katipunan, Philippines; 
Finnish Asiatic Society, Finland; 
Red Constantino, Philippines
; Intercultural Resources, India; 
Women’s March Against Poverty and Globalization (WELGA)
; FDC Women’s Committee; 
Bharatiya Krishak Samaj (Indian farmers organization)

06/10/2008

Crisi

Filed under: General — aupcarraixet @ 12:04

La publicació de número únic “Crisi” és una iniciativa del “Col·lectiu temporal Crisi” i segons diuen al seu bloc : “Volem demostrar que si ens organitzem no cal tenir el govern, el Grupo Prisa, el Grupo Zeta, el grupo Godó o el Grupo Planeta darrera per fer arribar una informació important a tota la població, t’hi apuntes?”
Reproduim el manifest, extret també del seu bloc

“VISIBILITZEM EL GOVERN AMAGAT, CONSTRUÏM UNA ALTRA SOCIETAT”

Època de turbulències econòmiques! Els bancs, ens roben. El 95% dels diners són creats per bancs privats a través de crèdits sense una base en diner real, i a sobre els hem de pagar interessos. Guerres i finances, es retroalimenten. Els poders financers s’apropien dels recursos naturals i humans del planeta, i amb la seva necessitat d’un sistema de creixement exponencial per a poder sobreviure, ens endeuten el present i ens hipotequen el futur sense vergonya. La crisi energètica i el pic del petroli són temes cada vegada més present i inaplaçables, al mateix temps que la crisi alimentària conseqüència de la pèrdua de sobirania alimentaria per la concentració del poder en poques empreses i de l’especulació que es trasllada als aliments bàsics dels països més pobres. I davant d’això, callem? Els moviments socials no volem callar!

crisiBancs i caixes financien empreses assassines mentre insisteixen en fer-nos creure que tenen ànima, s’embutxaquen els guanys, i socialitzen les pèrdues. Els poders financers són immunes al poder judicial i mitjançant el seu poder per crear diner, completament antilegítim i antidemocràtic, aconsegueixen controlar els governs de tots colors en funció dels seus interessos i amordassar o esbombar els mitjans de comunicació de masses segons els convingui. Ja se sap, qui paga mana. Però realment, no som totes les que ho paguem?

Mentrestant, els moviments socials estem coent poc a poc les alternatives, formant grups amb un caràcter local, assambleari i autònom, que s’enriqueixen amb trobades comunes per enxarxar i debatre. Volem ser més autònoms i actives, no pensar que les coses canviaràn per si soles o esperar que els poderosos les canvïn, sinó actuar per a canviar-les, desobeir a la banca, fer un pas endavant. Apostem per l’autogestió de les nostres vides, deixant-nos espai per a ser veritablement lliures, desesclavitzades del treball per compte d’altres i de servir interessos que no són els nostres. Creiem en l’educació de persones lliures, que pensin per elles mateixes. Construïm mitjans de comunicació alternatius, decreixem i compartim recursos i missatges diversos. Estem en marxa!

L’economia real s’ha convertit en un apèndix de les finances, però aquest sistema de creixement infinit topa amb uns límits: l’únic planeta que tenim, amb els seus limitats recursos. Mentre els qui ostenten el poder invisible continuen debatent com serà el nou ordre que rellevarà l’actual crisi estructural, els pobles tenim la responsabilitat d’actuar. El poder no és tal sense obediència i sense por. Els moviments socials som capaços si ens ho creiem, d’oposar-nos a la dictadura econòmica tramada a esquenes de la població i estem construïm una altra societat, ara i aquí. Aquí i ara!

Pots descarregar-te ací la publicació “Crisi” en .pdf

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.